dissabte, 16 de maig del 2009
10 - LA RENAIXENÇA LITERÀRIA
Són molts, són pocs,
són molt més forts que els rocs!
Ells ens van tornar
aquest bell parlar.
Primer ens escau
dir bé de l'Aribau
que retrobà el vers
per l'oblit dispers.
Després vindran molts altres a l'aplec.
Durà la Renaixença goig a l'arbre sec.
De tots, el gran ha estat En Verdaguer
que féu una obra immensa tot omplint paper.
De Catalunya visquin els poetes
que el cor ens encenem amb el seu cant!
Però no oblidem pagesos ni paletes,
ni aquell que fa d'obrer o d'estudiant!
Som molts, som pocs,
som molt més forts que els rocs!
Construïm plegats
pobles i ciutats.
Tenim l'orgull
d'aquesta sang que ens bull
i aquest món tot nou
que ara surt de l'ou.
D'aquell passat la imatge conservem,
però ja no es veu la vela ni grinyola el rem.
Mirant amunt veurem mil avions,
lligant amb fils de plata pobles i nacions.
09 - LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
Trompetes de plata,
soldats d'or i d'escarlata.
Ja torna la guerra...
Que trista n'és la cançó!
Les tropes de França
també seran a la dansa
i mou l'Anglaterra
la pòlvora i el canó.
Ai, quin dolor
que sento, Déu meu Senyor!
Ai, quin dolor
La Guerra de Successió!
El vencedor tindrà
tota la terra, del mar al pla.
Li hem de besar la mà
que és senyor nostre i el sobirà.
Ja cau Barcelona,
perd la corona
del seu comtat.
El fum i la glòria
ja són història
de la ciutat.
El vencedor tindrà...
Repiquen timbales,
se senten xiular les bales.
El pretendent d'Àustria
recula vers l'horitzó.
A dins la muralla
no piula ni la quitxalla.
A l'ombra del claustre
no hi sona ni una remor.
Ai, quin dolor...
El vencedor tindrà...
08 - EL TRACTAT DELS PIRINEUS
Va de negre i porta un bigoti dret
Olivares, comte i duc.
És fatxenda i té el pensament estret
Olivares, comte i duc.
Adéu Rosselló,
adéu Perpinyà!
Adéu terres i adéu germà!
Adéu Rosselló,
adéu Perpinyà!
Adéu terres i adéu germà!
Els pagesos han de donar tot el blat.
És la guerra dels Trenta Anys!
Olivares vol que anem a fer el soldat.
És la guerra dels Trenta Anys!
Adéu Rosselló...
Els francesos s'han ficat al Rosselló.
Ja ens van arrencant la pell!
Olivares mani no ens dóna la raó.
Ja ens van arrancant la pell!
Adéu Rosselló...
Ja se'n cansen els francesos i espanyols.
Vet aquí que fan les paus.
Tots s'abracen i firmen els patracols.
Vet aquí que fan les paus.
Adéu Rosselló,
Adéu Perpinyà!
Adéu terres i adéu germà!
Adéu Rosselló,
adéu Perpinyà,
que els francesos s'hi van quedar!
07 - L'EMPERADOR CARLES V
En Carles, rei i emperador molt gran,
un dia ho explicava als altres, tot parlant:
"De Barcelona més val ser el senyor
que dels romans l'emperador."
Del poble En Carles fa guardar els costums
i mana amb naturalitat i sense fums.
I dins la Seu reuneix el bo i millor
dels caps de l'Ordre dels Toisó.
El bon Carles, que domina tot el món
i té molts castells, i terres qui sap on,
se sent com mig barceloní
i del que passa aquí
escolta les raons
amb moltes consideracions.
És home de bé
i tot un cavaller.
En Carles, rei i emperador molt gran,
també sap demanar diners de tant en tant.
Però el poble no sap dir-li mai que no...
perquè és un gran emperador.
Quan ell se'n vagi cap a l'altre món
vindrà per fer de rei l'altiu Felip Segoon.
Després Felip Tercer i després el Quart...
De tants Felips Déu nos en guard!
En bon Carles, que domina tot el món...
06 - EL COMPROMÍS DE CASP
Ploren les campanes
per serres i planes,
que el bon rei Martí
al palau s'acaba de morir.
Qui ens farà de pare?
Qui regnarà ara,
que el bon rei Martí
al palau s'acaba de morir?
Jaume d'Urgell
jeu a dins d'un castell.
L'hi ha tancat Don Fernando.
Ningú no parla d'ell.
Planyeu el comte d'Urgell
qe n'és pres i es fa vell.
Li han negat la corona
el ceptre i el mantell.
A Casp es reunia
l'assemblea, un dia,
dels nou delegats
per triar-hi un rei pels tres estats.
Els aragonesos
ja arriben entesos.
Ai, no els catalans!
També dubten els valencians.
Jaume d'Urgell...
Trien Don Fernando
i a Don Jaume fan dur
les noves cruels:
que els seus pobles no li són fidels.
Toquen les campanes
per serres i planes.
Qui no les sentís!
A Casp és firmat el compromís!
Jaume d'Urgell...
05 - ELS ALMOGÀVERS
Infla't vela, vola vaixell!
Tots tenim pressa i el sol ens rosteix la pell!
Som soldats camí d'Orient
i no ens fan por les onades ni el vent!
De petit, al poble
vaig ser pastor.
Però a Constantinoble
sóc el senyor!
M'han donat riqueses,
casa i cavall
i fins cinc princeses
per anar al ball!
Diuen tots que som mala gent
i és ben veritat, maleït siga el món dolent!
Serà nostre tot el que es veu:
el mar, la terra i les joies de preu!
De petit, al poble...
Fills de Grècia, fora del pas!
Fem estropicis si ens puja la mosca al nas!
Que ningú no digui ni piu!
El que es bellugui ens el menjarem viu!
De petit, al poble...
04 - JAUME I
Quin soroll d'espases, quin brillar d'argent!
"El rei, el rei!" mil veus criden al vent.
Amb la cara encesa sota el casc lluent
cavalca En Jaume, bell i somrient.
De petit, petit, que sap defensar-se sol.
És el més valent i és amorós.
Àliga reial que es llança i emprèn el vol!
És alt i cepat i té el cabell ros.
El 5 de setembre de l'any 1229, a Salou, els vaixells del rei En Jaume
es feien a la mar. I els moros de Mallorca foren vençuts. I l'illa fou
conquerida i poblada per gent de l'Empordà.
Quin soroll d'espases...
El va portar al món Maria de Montpeller.
Al combat son pare cau vençut.
Pobre rei infant! És orfe i és presoner!
Però de gran ha pres l'espasa i l'escut.
El 8 de setembre de l'any 1238 els soldats del rei En Jaume van
entrar a la ciutat de València. Hi van hissar la bandera catalana i el
rei va besar la terra i la va poblar amb gent de Lleida i de l'Urgell.
Quin soroll d'espases...
03 - CATALUNYA I ARAGÓ
El cavall, galopant ja se'n va a Lleida...
Galopant se'n va el cavall... Galopant, galopant cap a Ponent.
El cavall, galopant ja se'n va a Lleida...
Galopant se'n va el cavall... Galopant, galopant i molt content.
Hi va a dalt el qui mana el nostre poble.
Visca el cavaller més noble del món, que al matí s'ha de casar!
Contemplem en Ramon Berenguer Quart amb
un vestit blanc i daurat de domàs, saludant-nos amb la mà.
Què en farà de la xica núvia, ai Senyor!
Què en farà de la xica núvia d'Aragó?
La durà cap a Barcelona, si a Déu plau.
La durà cap a Barcelona, al seu palau.
El cavall...
El Ramir, que n'és Rei d'Aragó, ha dit així:
"Vull tornar a ser monjo prior d'un monestir.
Si no us plau tenir reina donzella, com hi ha món,
casaré ma filla Peronella amb en Ramon".
El cavall...
En Ramir, de monjo tot vestit, torna a parlar:
"En Ramon des d'ara heu de tenir per capità.
Obeïu el comte català, vostre senyor,
per fer grans per sempre Catalunya i Aragó".
El cavall...
02 - EL COMTE GUIFRÉ EL PILÓS
Temps era temps la nostra terra
era un camí de mal passar.
Homes armats hi feien guerra.
Enlloc no hi havia pa.
A l'un costat, gent de Mahoma.
A l'altre cap, guerrers d'ulls blaus.
El qui és al mig el mal entoma.
Ningú no fa mai les paus!
Fort i valent, amb la barba cerrada
i un bell escut tot d'or,
el bon Guifré ha arribat a l'albada
i ens dón per bandera la sang del seu cor.
D'Urgell, Conflent i Barcelona,
dels Pirineus i Montserrat,
de la Cerdanya i de Girona
n'ha fet el més gran comtat.
Era ferotge però somreia,
era pelut però gloriòs,
era un cabdill de bona jeia
el comte Guifré el Pilós.
Fort i valent, amb la barba cerrada...
01 - ELS AVANTPASSATS
Per allà la Prehistòria
vam tenir uns avantpassats
que es van cobrir de glòria
tot pintant retrats.
Ficats dins d'una cova
vinga guixar la paret!
No tenen foc ni roba
i es pelen de fred.
Tot això passava abans
que fòssim catalans
i pels boscos i pels prats
trobaves quatre gats.
La mar era més blava,
la ginesta feia olor
i encara no es parlava
de televisió.
Amb quatre barques velles
vénen de la mar enllà
uns grecs vius i trapelles
cap a l'Empordà.
Si són com unes fures
tot regatajant els preus,
també fan escultures
pels nostres museus.
Tot això passava abans...
Al cap de poca estona
els romans s'han presentat
i al camp de Tarragona
fan una ciutat.
Per tot inventen regles
i xerrem tots en llatí
que es tornarà pels segles
el parlar d'aquí.
Tot això passava abans...
D'aquella gent antiga
us diré què n'ha quedat:
l'instint de la botiga
i el pagar el comptat
i un xic de fantasia
i el deler de voluntat
de fer la nostra via
amb el cap alçat.
Tot això passava abans...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)